MAPA 1 i 2 : Nadia
MAPA 3 i 4: Noelia
MAPA 5 i 6: Iker
MAPA 7: Ainara
Quin es l'origen de Terrassa?
Les
primeres notícies de l'actual Terrassa provenen de l'època
dels romans,
que van fundar la ciutat d'Ègara vora
el torrent
de Vallparadis prop
d'un antic poblat ibèric, Egosa,
del qual s'han trobat algunes restes ceràmiques i monedes. Pels
volts del torrent també s'hi han trobat algunes restes
paleolítiques, prop d'on actualment hi ha el conjunt de
les esglésies
de Sant Pere -la
Seu d'Ègara-, i el castell
cartoixa de Vallparadis.
A final del 2005,
es va anunciar el
descobriment d'un important jaciment al Parc
de Vallparadis.
La ciutat del segle XIV al XV
Els anys 1348 i 1349 la població va patir el flagell de la pesta negra. Això, afegit a les constants vendes de la vila per part del rei Pere i el pes econòmic de la reconstrucció de les muralles, va comportar que la municipalitat estigues greument endeutada. Davant les fortes taxes i delmes, van provocar que gran part dels habitants abandonessin les seves llars buscant millors mitjans de vida, principalment a Barcelona. Poc a poc la població va anar davallant alarmantment, fins el punt que l’any 1483 només quedaven 42 cases habitades, de manera que era evident que la vila anava camí de desaparèixer del tot. Curiosament la parròquia de Sant Pere, quan encara no s’havia produït la separació en dues municipalitats, entre l’any 1359 i 1558 la seva població es va mantenir amb la costant de 260 habitants. Acabades les guerres civils i la dels Remences i amb la pau establerta pel rei Ferran II, la sentència de Guadalupe l’any 1486, va possibilitar la fi dels mals usos a canvi d’un pagament (no tan sols en el mal ús remença), i això va provocar que es postergués el conflicte que havia durat més de quatre segles entre senyors i pagesos.
Terrassa a l’època moderna
La Terrassa d’època moderna és una vila pagesa i tèxtil tradicional. El segle XVIII s’inicia amb la Guerra de Successió que va comportar greus conseqüències per a la vila de Terrassa. Pocs anys després, la població es recupera i comença un període de transformacions econòmiques que provocaran que a finals de segle; Terrassa sigui un important nucli industrial. Malauradament aquest segle acaba amb una nova guerra; la del francès; que devasta la ciutat i la seva economia.
Recorregut per enllaçar carrers i elements patrimonials de la ciutat que van ser significatius durant aquest període.
Terrassa contemporània s. XIX
A mitjan el segle XIX Terrassa era una de les ciutats catalanes i espanyoles capdavanteres en la revolució industrial.
Durant més d'un segle el sector tèxtil, especialitzat en la indústria de la llana, va ser el motor econòmic de la ciutat. La burgesia industrial va impulsar moviments culturals com el modernisme i el noucentisme.
A la nostra ciutat, el llenguatge modernista va tenir gran acceptació i es va mantenir vigent més enllà dels seus límits cronològics tradicionals. Aquest consolidació de l'estil modernista a Terrassa aplicat a el patrimoni industrial està lligat a la feina personal de l'arquitecte més prolífic de la ciutat durant aquest període: Lluís Muncunill.
En arquitectura destaquen la Masia Freixa, el Vapor Aymerich, Amat i Jover i el magatzem Farnés (Lluís Muncunill); el Parc de Desinfecció, la Casa Josep Maria Coll i Bacardí (Casa Baumann) i l'ermita de l'Sagrat Cor de Jesús (Josep M. Coll i Bacardí); la reforma de la Casa Alegre de Sagrera (Melcior Vinyals), l'antiga confiteria Vídua Carné (Joaquim Vancells), etc. També cal destacar el fons de el Centre de Documentació i Museu Tèxtil, una col·lecció única que reuneix obres mestres d'artistes, dissenyadors i empreses catalanes de finals de s.XIX i principis de l's.XX.
Finalment, la Fira Modernista de Terrassa, que se celebra el segon cap de setmana de maig, pretén traslladar a l'visitant i al propi terrassenc a un cap de setmana de fa cent anys. Concretament a el període històric comprès entre finals de segle XIX i principis del segle XX.
Terrassa al s. XX i XXI
El primer gran esdeveniment de segle XX que va viure la ciutat va ser l'annexió de la vila de Sant Pere -antiga Ègara, que comptava amb 4404 habitants en 1900-, al juliol de 1904, la demarcació de es va repartir entre els municipis de Terrassa, Sabadell i Rubí .
Després de la Guerra Civil l'oposició antifeixista començaria a ser rellevant a la fi dels anys 1940, canalitzada pels moviments obrers [cita requerida]. Un dels canvis que va experimentar la ciutat durant aquesta època va ser el creixement poblacional, que va derivar en problemes d'infraestructures i habitatge. El ritme fabril, que va donar lloc a una gran necessitat de mà d'obra, van situar a Terrassa com una de les principals zones indústries tèxtils d'Espanya.
3. Cerqueu un mapa mut de Terrassa, utilitza colors diferents per marcar els límits de la ciutat a cadascuna de les èpoques anteriors per poder visualitzar fàcilment l’evolució històrica del terme de Terrassa.
Lila: Terrassa als segles XIV i XV
Vermell: Terrassa als segles XIX i XX
4. Ajudeu-lo i feu la línia amb un mínim d’un fet per època històrica.
5. Esbrina a quina època de la història de Terrassa pertanyen els següents edificis o monuments, busca una imatge de cadascun i classifica’ls segons l'època en un quadre o taula: (l’Ajuntament, el mercat de la Independència, Zona esportiva, Castell-Cartoixa de Vallparadís, Església del Sant Esperit, Esglésies de Sant Pere, Parc de Sant Jordi, Estació de la RENFE, La Rambla Ègara, la Masia Freixa, el monument de la dona treballadora, el camp olímpic, la Torre del Palau, Les escoles Industrials...)
Ajuntament: Neogòtic dels anys 1900-1902
Mercat de la independència: Modernista dels anys 1904-1908
Zona esportiva: Al 1960
Castell-Cartoixa de Vallparadis: 1.110
Església del Sant Esperit:1.574
Esglésies de Sant Pere: Del segle XII
Parc de Sant Jordi:1905
Estació de la RENFE:1.901
La Rambla Ègara: Abans del XIX
la Masia Freixa:1896
el monument de la dona treballadora:1996
el camp olímpic:1960
la Torre del Palau:En el segle XII
Les escoles Industrials:En el segle XIX
6. Després, assenyala’ls en el mapa i pinta’ls amb el mateix color, tots els que pertanyin a la mateixa època.
Afegeix:
- Color groc: les instal·lacions esportives.
- Color vermell: edificis culturals (museus i biblioteques)
- Color verd: els parcs i zones d’esbarjo.
- Color lila: zones d’oci (cinemes, boleres...)
- Color gris: polígons industrials i fàbriques....\
